Testo Ara Volo Alt

La mare mai va dir que no pogués,
salta tan enlaire fins on arribés
que les ales són dins meu
i em va comentar que l'instant més pre més d'instint de despertar, d'arrancar el vol, de començar i de fugir sol.

Caminava de puntetes a la vora del carrer per ser prudent,
Saludava les senyores perquè em féssin un petó buscant la protecció de la gent.
I ara volo alt.
Per colar-te totes les trampes.
I ara volo alt,
Per no caure en les soques dels arbres,
I ara volo alt
i ara volo alt.

Sóc jo, qui saluda des del cel, sempre al costat de les estrelles, sempre l costat dels estels.
Sóc jo, qui saluda des del cel, que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel.

La mare mai va dir que no sabés, que dalt de les estrelles, fent'ho per ell, truca al sostre que no existeix, segueix apalada des de l'univers, creu en la neixa de la lluna de València